Mercè 2008

Dues imatges de la meva participació a les festes de la cuitat !

Al correfoc, m'agrado molt el foc, la olor a cremat, les espurnes , el fum.. som primitius no ?
















I als castellers , ja m' agradaria participar-hi, però de moment m'agrada molt mes veure-ho des de fora! Es d'una plasticitat , coordinació, força que em meravella cada cop que els veig!

Al Bassas

I al marxar també ho has fet com un senyor , i amb el núvol blanc has deixat escrit tot un testament .


Un núvol blanc

Lluís Llach

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

Pont als Alps

Un pont de l'u de maig als Alps Suissos magnífic !!

Sant Segimon tancat

Feia anys que volia anar a Sant Segimon des de Collformic pel torrent de Rentadors , al Montseny i finalment aquest diumenge hi he anat. La sorpresa ha esta que no em pogut entrar a Sant Segimon, ja que un parell de noies amb dos gossos força grans , no deixaven entrar-hi , amb l'excusa de que es una propietat privada i que han començat a fer obres i restaurar-ho (ja fa molts anys que sento aquesta cantarella i està tot igual des de fa 30 anys)

Jo normalment no em deixo trepitjar fàcilment sense uns bons arguments , i els que ella donava no ho eren pas, però la noia tenia ben après les respostes, hi havia mes gent, i al final com teníem presa per tornar , i no he insistit, pensant en mirar de queixar-me a la Direcció del Parc natural.

Al Collformic he vist una noia del parc i li he comentat l'incident, i ha dit just el que jo li he dit a la vigilant, que el camí era de tots. Sembla que la Diputació hi esta a sobre i que de moment tenen aquest problema. Així que pugui faré una queixa a la Diputació via web.



Aquest es el Torrent de Rentadors, magnífic, un lloc sempre somniat sempre per mi i un dels racons més bonics i aparats del Montseny.

Espero i desitjo que les obres de restauració de Sant Segimon no siguin per fer un hotel de luxe i emplenin de cotxes i gent per aquest camins, ja que es l'únic accés de vehicles que te el monestir .

Novel.la Negra o Policiaca

Avui us vull parlar sobr novel·la negra, que és uns dels estils que sempre he llegit més. Tot va començar per culpa de la Cua de Palla als anys 70, que em vaig fer un tip de llegir-ne (Dassiell Hammet, John Le Carré, Raimond Chandler, Manuel de Pedrolo, Horace Macoy ..) ja que a casa per motius educatius, no va haver-hi mai televisió m¡, i llegíem força. De la col.lecció també hi havia Simenons, però no m'agradaven massa, si us soc franc ,i tampoc he llegit masses Vazquez Montalban.

I si que m'ha agrada i segueixo des de fa molt de temps la Dona Leon i el seu inspector Brunetti de Venezia. D'en Mankell n'he llegit una , però no em fa el pes del tot.

I el motiu de que us parli es per dos fets que aquesta setmana estan passant , un es que he acabat amb gran satisfacció el segon i darrer llibre de la Teresa Solana , encantador, felicitats a la Teresa. Ja em va agradar molt el Crim Imperfecte , que ara els bessons Borja i Josep ens tornen a encandilar.. amb aquesta Drecera al Paradís, molt recomanable :

I l 'altre fet es que aquesta setmana es la setmana del llibre negre a algunes Biblioteques de Barcelona , i que he vist alguna exposició ,però no he pogut anar als col.loquis , en el que algun he vist que hi participa la Teresa Solana.

El meu poble i jo

El meu poble i jo

(Salvador Espriu - Raimon)

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

(1968)

Per sempre Salvador Espriu, i acompanyat amb música de Raimon encara millor.

Per acabar l'any

Veig que el temps passa volant i que fa molt de temps que no escric res en aquest bloc. El poc temps que tinc per dedicar a Internet i als Blocs , el dedico al bloc sobre reptes de Barcelona BCN Pixel a Pixel i el que era l' origen del viatger el de Viatges per la xarxa, ara bé , m'agradaria per acabar l'any mostrar un poema que no se si és de la Carme Riera, però que està al seu llibre Te deix amor la mar com a penyora , i que diu:

Escolliré per sempre més la teva
absència, donzella,
perquè el que de veritat estim
no és el teu cos
ni el record del teu cos
tan bell sota la lluna;
el que de veritat estim
és l'empremta que has deixat
sobre l'arena

Fragment mai no escrit de SAFO

Feliç any 2008 a totes i tots

Torroella 07.07.07

Llegint el post d'avui de la Joana a Llum de dona, he recordat que quan vaig estar a Torroella el passat 07.07.07 vaig fotografia també l'església de Sant Genís , així com el palau que hi ha al costat. Aquí ho teniu:

De dins l'església em va sobtar el color que prenia el llum penjat de l'esquerra amb el sol que entrava per el rosetó central.

















De la façana de l'església em va costar fer la foto per que hi havia cotxes aparcats que la feien molt lletja.

















I del palau que hi ha al costat de l'església, el vaig trobar molt tranquil i acollidor, encara que no vaig gosar passar del pati, per que estaven celebrant una festa.



De l'estada a Torroella aquell cap de setmana ,en tinc un molt bon record. I la data també un xic especial, no ?

Balada d'en Lucas

Una cançó que desconeixia ,que m'agradat molt i l'he cantat aquest estiu a Menorca.

Jo tenia una caseta vora el mar,

jo tenia un jardí florit i un cel de pau,

jo tenia una barca i unes xarxes a la platja

i una dolça matinada al despertar.

Quan vingueren gent de fora, gent del nord,

gent estranya que jugaven amb l'amor,

jo vaig perdre l'alegria i la pau de cada dia

i la cala... que era el meu món.

Ara penso dia i nit en el meu jardí florit

i en la mare que esperava el meu retorn,

i en la platja solitària quan el so de la guitarra

li portava... una cançó.

Fins l'aroma dels meus pins i les flors del meu jardí

tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.

Ja no em queda ni la vela de la barca marinera

ni la cala... que era el meu món.

I que es del J.L. Ortega Monasterio, ex-militar i autor de l'havanera "el meu avi".

Carmina Burana

Aquest final de juny i principi de juliol hem cantat la cantata Carmina Burana, ha esta un treball pràcticament de 8 mesos no molt intens, però un xic dur , i el resultat ha estat mes o menys satisfactori, tot i ser uns amateurs del cant.

La cantata, com tots hauríeu de saber es del Carl Orff, sobre uns textos "goliards "un xic irreverents d'estudiants i seminaristes dels segles XII a la ciutat de Beuern( Burana en llatí), on hi havia una Universitat, i tracten de l'amor, l'amistat, la vida, etc. Un xic verd en algusn moments, i us deixo quatre versos molt "poètics"

Amor volat undique,
captus est libidine.
Iuvenes, iuvencule
coniunguntur merito.

Traducció aproximada:
L'amor vola per tots els costats
i es capturat pel desig
Joves  i  joves
copuleu  merescudament
.