dilluns, 31 de desembre de 2007

Per acabar l'any

Veig que el temps passa volant i que fa molt de temps que no escric res en aquest bloc. El poc temps que tinc per dedicar a Internet i als Blocs , el dedico al bloc sobre reptes de Barcelona BCN Pixel a Pixel i el que era l' origen del viatger el de Viatges per la xarxa, ara bé , m'agradaria per acabar l'any mostrar un poema que no se si és de la Carme Riera, però que està al seu llibre Te deix amor la mar com a penyora , i que diu:

Escolliré per sempre més la teva
absència, donzella,
perquè el que de veritat estim
no és el teu cos
ni el record del teu cos
tan bell sota la lluna;
el que de veritat estim
és l'empremta que has deixat
sobre l'arena

Fragment mai no escrit de SAFO

Feliç any 2008 a totes i tots

divendres, 31 d’agost de 2007

Torroella 07.07.07

Llegint el post d'avui de la Joana a Llum de dona, he recordat que quan vaig estar a Torroella el passat 07.07.07 vaig fotografia també l'església de Sant Genís , així com el palau que hi ha al costat. Aquí ho teniu:

De dins l'església em va sobtar el color que prenia el llum penjat de l'esquerra amb el sol que entrava per el rosetó central.

















De la façana de l'església em va costar fer la foto per que hi havia cotxes aparcats que la feien molt lletja.

















I del palau que hi ha al costat de l'església, el vaig trobar molt tranquil i acollidor, encara que no vaig gosar passar del pati, per que estaven celebrant una festa.



De l'estada a Torroella aquell cap de setmana ,en tinc un molt bon record. I la data també un xic especial, no ?

dimecres, 29 d’agost de 2007

Balada d'en Lucas

Una cançó que desconeixia ,que m'agradat molt i l'he cantat aquest estiu a Menorca.


Jo tenia una caseta vora el mar,

jo tenia un jardí florit i un cel de pau,

jo tenia una barca i unes xarxes a la platja

i una dolça matinada al despertar.

Quan vingueren gent de fora, gent del nord,

gent estranya que jugaven amb l'amor,

jo vaig perdre l'alegria i la pau de cada dia

i la cala... que era el meu món.

Ara penso dia i nit en el meu jardí florit

i en la mare que esperava el meu retorn,

i en la platja solitària quan el so de la guitarra

li portava... una cançó.

Fins l'aroma dels meus pins i les flors del meu jardí

tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.

Ja no em queda ni la vela de la barca marinera

ni la cala... que era el meu món.


I que es del J.L. Ortega Monasterio, ex-militar i autor de l'havanera "el meu avi".



divendres, 13 de juliol de 2007

Carmina Burana

Aquest final de juny i principi de juliol hem cantat la cantata Carmina Burana, ha esta un treball pràcticament de 8 mesos no molt intens, però un xic dur , i el resultat ha estat mes o menys satisfactori, tot i ser uns amateurs del cant.

La cantata, com tots hauríeu de saber es del Carl Orff, sobre uns textos "goliards "un xic irreverents d'estudiants i seminaristes dels segles XII a la ciutat de Beuern( Burana en llatí), on hi havia una Universitat, i tracten de l'amor, l'amistat, la vida, etc. Un xic verd en algusn moments, i us deixo quatre versos molt "poètics"

Amor volat undique,
captus est libidine.
Iuvenes, iuvencule
coniunguntur merito.
Traducció aproximada:
L'amor vola per tots els costats
i es capturat pel desig
Joves i joves
copuleu merescudament
.

dimarts, 22 de maig de 2007

El tabac i les drogues- Carta a la meva filla - (I)

Ahir ens va arribar que t’han vist fumar a l’ Institut. Tu ho has negat i dius que s’han equivocat , que no eres tu, que no fumes . Com a pare que t’estima i vol el millor per tu , sàpigues que avui porto tot el dia donant-li voltes, pensant com parlar amb tu d’aquest tema, no de que si has o no fumat, si no sobre el tema de les drogues i de quina manera m’escoltaries, si ens enfrontaríem o no , si t’avindries a un diàleg entre persones normals, o no, etc.. Es per això que desprès de pensar-hi força , crec que el millor es deixar-t’ho per escrit, i si vols em pots contestar com i quan vulguis.

Be, entrant directament amb el tema: entenc que estàs en un entorn on mes del 50 % dels nois i noies de la teva edat (13 anys !!!) han fumat , i alguns ja fumen habitualment , i tu potser no estaràs dins d’aquests , però tard o d’hora pots caure-hi, i es per això que cal que sàpigues algunes coses mes de les que ja deus saber sobre drogues:

El tabac es una droga que crea addicció (ja ho has viscut a casa amb nosaltres , i saps el que ens ha costat deixar-ho) i es perjudicial per la salut, ja que afavoreix el càncer de pulmó, i d’altres malalties greus. Tot i que es legal i es de les drogues dites “toves”, es prohibida per a menors de 16 anys, perquè esteu encara en edat de creixement, i la nicotina del tabac no afavoreix gens el ple desenvolupament del vostre organisme, que com a persones en creixement sou, no esteu del tot formades.

Si dic que el tabac es una droga tova, es per que a diferència d’altres que mes endavant comentaré (porros,alcohol, etc), no canvien del tot l’actitud de qui les consumeix , sols son un xic antiansiolítics (per qui pateix ansietat) , relaxen , etc. Per que ho sàpigues, la gent que no fuma, i que se sent un xic ansiosa, o necessita relaxar-se, per combatre aquesta ansietat, o be menja xocolata, o se’n va al cinema, o mira una peli, o qualsevol altre cosa un xic mes sana que el tabac i altres drogues.

També crec que si a aquesta edat , els nois i noies comencen amb aquesta droga tova com a actitud de protesta, o de “pose”, o per que ho fa tothom, es possible que al cap d’uns mesos de consumir-la , vulguin provar coses una mica mes fortes, ja que com el tabac no “col·loca” , s’apuntin a drogues mes fortes com els porros, les pastilles, la cocaïna o el haixix, que si que canvien l’estat de les persones, son excitants, et “col·loquen”, et fan estar en estats superiors de falsa felicitat, de que tot es meravellós, que ets capaç de tot, que et menjaries el món, etc.

Dons sàpigues que amb aquestes drogues no si val a jugar, a mes de ser molt additives, degraden amb el temps a la majoria de les persones que les consumeixen, fins a anul·lar-les completament com a persones, i esdevenen uns paràsits d’elles (les drogues) A tall d’exemple d’una droga dura molt de moda, i que semblava que no passa res , en uns estudis recents han demostrat que el consum habitual de cànnabis (porros) afavoreix els atacs psicotics a les persones.!!.

Per acabar el tema de drogues, et comento també sobre un altre droga legal, molt mes perillosa que el tabac, que es l’alcohol, que pres en mesura, “diuen” que es beneficiosa per l’organisme, però presa en excés, a part de que es addictiva, et col·loca , t’excita i , et desinhibeix i xerres pels descosits, etc. Vaja una droga “droga”. I a la teva edat en creixement , una quantitat mínima d’alcohol et pot provocar un coma etílic , que normalment deixarà rastres al teu cervell per tota la vida!!.

De totes formes , buscant per Internet els efectes del cànnabis he trobat aquesta pagina web http://www.elpep.info/ on veuràs ampliat el que et comento, i d’altres temes que mes endavant t’escriuré: com per exemple els amics, l’oci, i d’altres temes que cregui siguin interessants per la teva formació.

El teu pare que sols vol el millor per tu.

dijous, 15 de març de 2007

Felip Graugés - Musa Rústica

Ahir buscant un llibre per els prestatges de casa , vaig retrobar aquesta Musa Rústica de poemes de Felip Graugés, que em va regalar el professor de Català a les classes extraescolars de Català que fèiem quatre arreplegats a l'institut l'any 1973 i que sols recordo com un espai de llibertat en una època grisa com era el franquisme , i amb un professor que no s'imposava massa que era parent del Felip Graugés.















I evidentment he rellegit els poemes, i m'ha agradava especialment el que us poso a continuació de Geòrgica Tardoral.


Ara ve el temps del gran repòs
i de la pau a les muntanyes;
el primer fred marcí les flors;
fan vels de plata les aranyes.

Ara comença enllà del camp
el tomb august de la natura;
el faig ja té color d’aram
i és el pollanc or que fulgura.

(..)

Felip Graugés


Aquest poema esta en un monòlit sota el Matagalls, i en homenatge a Pau Casals.


dimarts, 20 de febrer de 2007

Esqui de muntanya a la Vall de Boi

Feia setmanes que hi estava pensant, ja tenia ganes de fugir ala muntanya, a respirar tranquil·litat, naturalesa en estat pur. I finalment aquest cap de setmana, tot i la poca neu per pujar amb esquis al refugi Ventosa i Calvell, i la previsió de nevades i pluges, varem anar a la Vall de Boi, cap l'estany Negre .

La sorpresa es que nevar, va nevar. El sol el vàrem veure poc, però també de retruc molt poca gent. I la nevada ens va permetre pujar amb els esquis als peus, tot i la poca neu que hi havia. Vàrem rascar una mica les pells i els esquis, però la pujada fou força agradable i reconfortant.

Us mostro una imatge com irreal, del moment que varem veure una mica el sol sobre el pic de Contraig.

dimarts, 13 de febrer de 2007

A proposit de Un Buda




Ahir vaig anar als Verdi a veure Un buda, una peli.lcula argentina que em va agradar molt i que deixa molt ben parat tot el món místic que envolta el budisme. Vaja , que si tot es com a la peli, jo demà m'apunto anar a viure en una comunitat budista.

Sempre he pensat que la trobada interior d'un mateix es una gran fita, que tots ens agradaria en un moment o altre de la nostra vida hi arribarem, per diferents camins, ja sigui per la meditació budista, cristiana, musulmana o una pròpia.

I també el retirar-se "temporalment " a una vida mes tranquil.la de meditació sembla força interessant, i en el meu cas m'agradaria fer-ho sol, no en comunitat, però be , en la varietat esta la riquesa de la humanitat.

Be, i sobre la pel.licula, us comento que va sobre la vida de dos germans que en la seva infància pateixen un trauma personal intens , i mostra com al cap dels anys quin camí ha seguit cada germà per sobreviure en un mon cruel.


Us recomano que la veieu si podeu, us agradarà.

dimecres, 31 de gener de 2007

Exposició Pere Casaldàliga

Si teniu un moment us recomano que aneu a la nova sala Cotxera del Palau Robert a veure aquesta petita exposició sobre Pere Casaldaliga.

Ja nomes entrar veus que com a persona, com a bisbe va d'un altre estil. No te res a veure amb cristians o no, te a veure amb la gent senzilla, amb els mes desvalguts , amb qui te necessitat .

diumenge, 28 de gener de 2007

A l'amic voluntariament absent

Feia un temps que no ens veiem, la vida ens havia separat, però no per això l'amistat havia minvat. Si mes no havia quedat en un calaix, que sempre l'hauríem pogut tornar a obrir, però ahir malauradament ens has deixat voluntàriament i ja no hi haurà la possibilitat de fer-ho

M'ha agafat a molt contrapèl el teu acte ,i no em puc imaginar el que un pot pensar per arribar a aquest extrem, però així ha estat i res puc fer per redreçar-lo, sols recordar-te, i es el que vull fer des d'aquí, de la època dels estudis a la universitat, de les hores viscudes estudiant, de les moltes nits de gresca i festes amb musica del Rod Stewart, així com la Walk on the wild side del Lou Reed com a darrera musica que ens posaven quan tancaven a altes hores del mati el Karma entre d'altres, de festes de carnestoltes, de viatges, d'esquiades i moltes altres coses que de cop i volta m'han vingut a la ment aquestes darreres 24 hores.

El teu record, Luis , m'acompanyarà sempre

dimarts, 23 de gener de 2007

Deixar de fumar

Ja fa uns 14 anys , mes o menys, que he anat "abandonant" el vici de fumar, a temporades ha estat total , i d'altres he anat fumant poc, progressivament una mica mes, molt,massa i després un altre "sant tornemi" a deixar-ho.

La veritat es que per mi es tant fàcil com ho deixo uns mesos , màxim un any, com fàcil hi torno com un imbècil. Però collons a vegades senta de nassos una bona cigarreta!!!. I normalment son les que fumes quan en fumes molt poques.

Ara després de quasi nou mesos de no fumar gens, aquestes festes i ara aquest gener, n'estic fumant alguns (4 o 5 a la setmana) i per que son de gorra, quan enganxo algú conegut que fuma. A vegades es com una obsessió fumar-ne un i es un xic estressant, que si no estaria molt be que sols fumes uns quants a la setmana!!

Entenc que la solució final es deixar-ho, però sempre m'he preguntat i pregunto a la humanitat, com es que sabent que fumar ens fa mal, seguint fent-ho. Jo crec que es una via d'escapament per matar l'ansietat davant d'una vida un xic dura de suportar dia a dia. Contradictori

divendres, 12 de gener de 2007

Tranuits amb Lluís LLach

La setmana passada vaig anar a veure al Lluís Llach i l'espectacle Tranuites , on el Lluis Darnes escenifica a manera de circ les cançons del Lluís Llach, amb un estil un xic Fellinià, barroc.

Em va agradar moltíssim, encara que en el meu cas es fàcil si hi ha música del Llach, però es que l'escenografia també acompanyava molt. Es molt recomanable si t'agrada el Llach, ja que es potser dels darrers espectacles que ens brindi, si es cert que finalment es retira.

Us enllaço la informació que va donar TV3 de l'espectacle l Tranuites Circus.