Interessant llibre del viatge del 1937 del Segarra a la Polinèsia fugint de la Catalunya dels anarquistes del 1936 , es remarcable els detalls que explica a nivell de descripcions de llocs, costums , animals i de quina manera ho expressa, amb un llenguatge molt ric i actual.
Crec que es un autor que no l'hem valorat prou, va ser tot una estrella d'autor de peces del teatre dels anys 20 i 30 del segle 20. Tot i que te un gran prestigi .
Sorprenent novel.la de la islandesa Audur AVa Olafsdottir , es entretinguda i interessant, sobretot si has estat a Islàndia..
L’Alba viatja als quatre racons del món estudiant llengües en perill d’extinció. Però quan torna a Islàndia cultiva el seu edèn particular, un jardí atípic per contrarestar la petjada ecològica que deixa, en un sòl on se suposa que no hi ha de créixer res. Com si la desaparició d’una llengua i la de les condicions que fan possible que visquem a la Terra anessin de la mà.
Gran obra de Wajdi Mouawad , que després d'Incendis, que també va representar la Perla 29 , em va deixar un gran record .
Sinopsis,
L'Eitan és un jove de família jueva alemanya que viu a Nova York i que estudia l’ADN humà. Coneix a la Wahida, una jove d’origen àrab que està fent la seva tesi sobre un savi humanista del segle XVI a qui van obligar a convertir-se de l’islam al cristianisme. Tots dos s’enamoren, i l’Eitan haurà d’enfrontar-se a la seva família i confrontar les seves creences religioses. Però quan els dos joves emprenen un viatge a Israel i Cisjordània, l'Eitan és atrapat per un atac terrorista en el pont fronterer d’Allenby que el deixarà en un coma profund. Això obligarà la seva família a viatjar d’Alemanya a Tel-Aviv, on descobriran el seu passat familiar i hauran d’afrontar l’aclaparadora presència de la Wahida, mentre el món esclata en una barreja de creences, ADN humà, religió i atzar.
Tots ells es veuran abocats a travessar la dolorosa frontera entre l’amor familiar i l’odi dels prejudicis, on la violència del món exterior sobrevola la petita vida domèstica i on les generacions es fan miques quan el passat desborda el present.
El narrador d'aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l'Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d'una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l'entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida. La drecera ens descriu un paisatge físic i humà desaparegut, víctima de la pressió urbanística, i reivindica, amb un llenguatge ric i molt lligat al territori, les arrels d'un poble situat entre la terra i el mar i ens ofereix, amb una delicadesa fora del comú, un relat exquisit i subtil sobre el trànsit a la vida adulta.
M' ha recordat salvant el temps una mica Jardí vora al Mar de la Rodoreda.
Repassant la meva biblioteca , vaig topar amb aquest llibre de la Carme Riera del 2009 que no havia llegit . I l'he trobat força discret , es una parodia d' un periodista americà gai que convidat per un polític català a Barcelona per fer una tesis , li passen tots de coses per la ciutat !
Sorprenent novel.la de Àngel Casas, ben tramada , intrigant i entretinguda. Ens fa entrar al món de la seva infància i joventut a través de la mirada d'un fotògraf de prestigi internacional.Sidonie, la cançó que cantava Brigitte Bardot a la pel·lícula de Louis MalleVie privée, marca el despertar sexual de Max Morrison, el fill d'un músic americà de jazz de pas per Barcelona i una prostituta del barri de Sants, que amb els anys s'ha convertit en un fotògraf de fama mundial. L'escandalós secret que guarda la feina clandestina del seu mentor, Gerard Lambert, fotògraf ..
En Paul Auster té un gran domini de l’ofici, al llibre el salva com està escrit més que l’argument ! Barreja vellesa, decadència i records !
.JPEG)
Recomanable exposició del Miquel Barceló, i en especial el vídeo que s'hi projecta per entendre molt millor l'exposició de ceràmica.
Distreta comèdia/drama del Dani de la Orden ben feta , i amb un guió consistent . amb bones actuacions de tots els actors principals , en especial la Vilarasau i el Auquer.!!
Narració autobiogràfica de la Rosa Regàs, en castellà, crua, dura i difícil de narrar, dels anys de la guerra i posteriors amb els seus 3 germans sota la tutela del seu avi estricte, fatxa, catalanista .. ,
Fresca novel.la de Antònia Carré-Pons, escrita en diàlegs directes , sense descripcions, sorprenentment molt entenedor . Tracta de la història de dues dones ja grans que viuen juntes, potser son parella, en la primera part es el dia a dia entre elles ara que son grans i en la segona part del llibre decideixen llogar una habitació en la Barcelona actual, i mostren les diferents entrevistes a persones que opten a la habitació.
Des de que m'he jubilat , tinc l'opció de poder viatjar fora de temporada, i en aquest cas vaig anar a Còrdova i Sevilla en ple mes d'abril. Vàrem enganxar els patis oberts de Còrdova, una ciutat preciosa , neta i amable.
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
Sorprenent narració de l'experiència de obrir un hotel a Tossa els anys 30 per dos esquerrans anglesos, com d'actual es el que comenta , quines visions tenen del catalans i espanyols, i com varen passar la guerra acollint nens orfes de la guerra.
Lectura fàcil, amb tants personatges en primera persona explicant el mateix et perds una mica !!
Dotze personatges, atrapats en un tren de rodalies el dia de Sant Esteve, reflexionen en primera persona sobre les seves vides. El lector descobreix que tots els personatges estan units per una xarxa de relacions de proximitat, coneixement, casualitats i, en alguns casos, secrets de vivències comunes.
He començat a rellegir llibres de fa temps , i he començat per la Marta Jaén, i realment m'ha agradat, tot i que et perds una mica !
Argument de Internet:
Anna i Júlia, dues germanes nascudes d’una parella humil d’immigrants, fan vides paral·leles fins que les diferències de caràcters i d’ambició les separen bruscament. El buit que s’obre entre totes dues a partir d’aleshores és precisament el que Júlia, la petita, intenta omplir des del llit de l’hospital en què acaba de tenir la primera filla. El record d’Anna li serveix per descabdellar la troca d’una llarga història. L’orgull, l’amor, la llibertat, el dolor i la rebel·lia puntegen un relat, que no és únicament el de les dues germanes, sinó també el de Maria, la mare, que lluita per obrir-se pas lluny dels orígens rurals; el de Cèlia, l’amiga rodamón i benestant que amaga una vida secreta, o el de Remei, la dona silenciosa que ve d’un passat brutal. Les paraules familiars, les veus dels serials radiofònics i els consells de les revistes femenines s’entrelliguen, a La dona discreta, per bastir una viva trama de sentiments i experiències.
Com de paisatges com aquest de Madrid:
