La Gran Família

Amb ganes de passar-ho tant be com en l'anterior llibre de l'autora , El Càsting, aquest mes autobiogràfic, no m'ha enganxat tant:

D'internet:  El misteri de com dues germanes que creixen juntes esdevenen persones totalment diferents, amb vides que prenen camins separats, però que es tornen a creuar gràcies a una tendresa que no es perd.

La Rateta i la Sió s’han criat en una casa de nines particular: una cansaladeria. Allà s’esquarteren porcs al soterrani, es ven embotit a la planta baixa i es fa vida familiar al primer pis. Entre la botiga i l’obrador, les nenes juguen, s’expliquen històries i es fan la punyeta. També senten la fortor de la sang cada matí i veuen com tota la família s’aboca a la botiga.

Fins que la Rateta fa la revolució: contra la voluntat de tothom, entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom, mentre que la Sió es queda a la botiga. Les dues germanes es retrobaran quan s’enfrontin a la malaltia que pateixen totes les dones de la família.

La Furgo

M'agrada donar suport al cinema català i intento anar a totes les estrenes de cinema en català, però aquesta no m'ha agradat del tot, massa obvi el argument .. previsible. 

L’Ós (Pol López), un home divorciat de 45 anys, viu amb la seva filla de 6 anys en una furgoneta a Barcelona mentre intenta reconstruir la seva vida. Acompanyat per un grup de personatges peculiars, tracta de recuperar estabilitat, però les noces del seu ex el porten al límit. La Furgo és un emotiu drama humà sobre la precarietat, la identitat i la cerca de segones oportunitats.

Al fons de la Vall

Interessant novel.la de Paolo Cognetti qui fa anys vaig llegir el llibre "Otto Montagne", i fa pocs anys amb la pel·lícula que em va agradar força i vaig tenir-lo com un autor a seguir i vaig llegir també abans d'anar al Nepal el seu llibre Sense Fer mai el Cim , que explica un viatge iniciàtic  per el Nepal desconegut refent les passese Peter Matthiessen.

Ressenya:«Cognetti crea himnes meravellosos a la muntanya i la seva gent».Le Monde: 

Al fons de la vall narra la història de dos germans, Alfredo i Luigi, el pare dels quals els va assignar un arbre a cada un quan van néixer: un làrix i un avet. Els dos arbres han crescut en paral·lel a la riba del riu Sesia, tan diferents i a la vegada tan semblants, com un reflex de la relació entre els dos protagonistes, que porten un temps allunyats.

En Luigi, que en trenta-set anys no ha sortit mai de la vall, és el làrix, dur i fràgil alhora. Ell i la Betta es van enamorar mentre es banyaven a les basses del riu, entre els bedolls blancs: ara esperen una nena i a l'aire es respira l'aroma d'un nou començament. Ell acaba d'acceptar una feina com a guarda forestal, ella ve de la ciutat i llegeix a Karen Blixen.

L'Alfredo, el petit dels dos germans, és l'avet: tètric i resistent a les glaçades, inquiet i cercabregues. Per evitar més problemes, va decidir marxar lluny, al Canadà, entre indis tristos i pous de petroli. Però ara que les coses han canviat, ha tornat a la vall per alliberar-se dels lligams que li queden.

Tot i que fins ara només havien compartit una afició autodestructiva a la beguda - un vi blanc, una cervesa, un whisky i una altra ronda al bar on es fan apostes sobre si l'animal que mata als gossos és un llop, un gos rabiós o ves a saber què-, amb la mort del pare hauran de decidir què fer amb la vella casa familiar que han heretat i que s'alça davant els dos arbres.

Amb el el pas àgil i segur i la llengua brillant dels grans autors, Paolo Cognetti ha escrit el seu Nebraska.