dimecres, 29 d’agost de 2007

Balada d'en Lucas

Una cançó que desconeixia ,que m'agradat molt i l'he cantat aquest estiu a Menorca.


Jo tenia una caseta vora el mar,

jo tenia un jardí florit i un cel de pau,

jo tenia una barca i unes xarxes a la platja

i una dolça matinada al despertar.

Quan vingueren gent de fora, gent del nord,

gent estranya que jugaven amb l'amor,

jo vaig perdre l'alegria i la pau de cada dia

i la cala... que era el meu món.

Ara penso dia i nit en el meu jardí florit

i en la mare que esperava el meu retorn,

i en la platja solitària quan el so de la guitarra

li portava... una cançó.

Fins l'aroma dels meus pins i les flors del meu jardí

tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.

Ja no em queda ni la vela de la barca marinera

ni la cala... que era el meu món.


I que es del J.L. Ortega Monasterio, ex-militar i autor de l'havanera "el meu avi".



2 comentaris:

Joana ha dit...

SEgur que has descansat a Menorca.Per molta gent que hi hagi sempre hi ha racons plens de pau.
Bentornat!;)

Viatger ha dit...

Be, hi anava a descansar, però he fet molta bici, caminar i un xic de panxing.

Realment el que si vaig aconseguir es desconnectar totalment de la feina.

Ara ja torno a estar al mon real i tot torna a ser com abans de l'estiu !!
Uff!