diumenge, 28 de gener del 2007

A l'amic voluntariament absent

Feia un temps que no ens veiem, la vida ens havia separat, però no per això l'amistat havia minvat. Si mes no havia quedat en un calaix, que sempre l'hauríem pogut tornar a obrir, però ahir malauradament ens has deixat voluntàriament i ja no hi haurà la possibilitat de fer-ho

M'ha agafat a molt contrapèl el teu acte ,i no em puc imaginar el que un pot pensar per arribar a aquest extrem, però així ha estat i res puc fer per redreçar-lo, sols recordar-te, i es el que vull fer des d'aquí, de la època dels estudis a la universitat, de les hores viscudes estudiant, de les moltes nits de gresca i festes amb musica del Rod Stewart, així com la Walk on the wild side del Lou Reed com a darrera musica que ens posaven quan tancaven a altes hores del mati el Karma entre d'altres, de festes de carnestoltes, de viatges, d'esquiades i moltes altres coses que de cop i volta m'han vingut a la ment aquestes darreres 24 hores.

El teu record, Luis , m'acompanyarà sempre

1 comentari:

Deric ha dit...

és que et deixa un sentiment molt contradictori al cos: pensar que potser te n'havies pogut adonar del que passava per la seva ment. Però ja se n'encarreguen ells de no fer-ho evident perquè no els puguis aturar.