As Bestas

Interessant film gallec , on es mostra les baixeses humanes i  les enveges. Ben feta, cruel i fosca a la vegada !

Cap d'Any a Roma

 Del cap d'any a Roma , m'emporto varies coses positives , sobretot culturals,   la primera les pintures de Raffael , del Vaticà i de la Villa  Farnesina , el triomf de Galatea:

I l'altra a la Villa Borghese, l' estàtua de marbre de Bernini, el rapte de Prosepina: esplèndida:

Lluna Nova - Aki Shimazaki

Resenya Internet :

 En Tetsuo i la Fujiko Nire viuen en una residencia per a gent gran des que, uns anys abans, la Fujiko va començar a mostrar símptomes de la malaltia d’Alzheimer. Van unir els seus destins fa mes de quaranta anys, per mitjà d’un casament arranjat, van fundar una família i han viscut junts una vida tranquil·la. Un matí, en despertar-se, la Fujijko no reconeix el seu marit. Inicialment trasbalsat per la situació, en Tetsuo empren la tasca de tornar a enamorar la dona que ara el pren nomes per un estrany amb qui està promesa. Pero, estranyament, la situació actual de la Fujiko provoca que en Tetsuo descobreixi tota una vida oculta d'ella que canvia la visió que tenia del seu matrimoni.

Ben tractat el tema del Alzheimer i les sorpreses que comporta. 

La Trena

 Llegit primer el llibre, a comentar que es interessant les 3 histories que es trenen per separat  al llarg del llibre i fins quasi al final no s'entrellacen.

Sinopsis de l'obra de teatre:

Aquesta és la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt dispars, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. Són les vides de la Smita, que lluita pel futur de la seva filla en una Índia separada per castes; la Giulia, que afronta la fallida del seu taller familiar a Itàlia; i la Sarah, que veu amenaçada la seva exitosa carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama. Lluiten contra allò que s’espera d’elles, afronten les adversitats amb tenacitat i es determinen a aconseguir el que és essencial per elles. No es coneixen, però les unirà la lluita contra el destí que els havia estat reservat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió. Vides particulars i resistents com els cabells de les dones.

Haru de Flavia Company

Ressenya de la casa del Llibre

 Haru segueix el camí que li marca la vida. El destí és massa fort per desafiar-lo.

"La Kumiko va comunicar la decisió a la filla, a la tornada d'aquell que es va convertir en el seu últim viatge. Assegudes totes dues davant la taula de la cuina, mentre tallaven una síndria. La Haru s'hi va negar i va dir que, abans, fugiria de casa i no la trobarien mai més. La Kumiko va somriure amb paciència i li va dir, qui fuig tard o d'hora ha de tornar per poder marxar. (...) Ha arribat el dia d'anar-se'n, però la Haru no ho veu així. La Haru sent que l'expulsen. Seu al peu del cirerer que van plantar tots tres junts quan ella va fer els cinc anys i pensa que potser la seva mare li diria, Haru, qui se sent expulsat tard o d'hora ha de tornar per ser capaç de marxar. Com pot haver sortit el sol un dia més, després de la seva mort?"

Un llibre tranquil, lent , com una road movie en la vida de la Haru , en diríem si fos una pel·lícula.. , cal assimilar-ho lentament. Sèrie de llibres de la Flavia , molt fan en el jovent mes alternatiu actual, incloses les meves filles ! 

Lectura feta tranquil·lament al llarg del mes d'agost !

42 segundos

 Critica del Diari ARA , parcial:

42 segundos és un dels pocs exemples de pel·lícules de gestes esportives, potser l’únic, que hi ha al cinema espanyol. Però malgrat que el títol faci referència a la tercera i agònica pròrroga del partit, el cor del film és “com dues persones han d’enfrontar-se als seus problemes interns per solucionar els externs –diu De la Orden– i aquí entrem en la salut mental dels jugadors d’elit, la pressió que es posen i el que hi ha al darrere d’una jugada”. Les abraçades van escasses als vestidors masculins.

En realitat, 42 segundos comença gairebé com una pel·lícula d’entrenament militar perquè el primer que li passa a l’equip, que abans del 1992 estava format essencialment per jugadors catalans, és que la federació els col·loca un entrenador croat amb mà de ferro, Dragan Matutinovic. Ell és qui ajunta "la vella guàrdia catalana amb la nova onada madrilenya”, com diuen a la pel·lícula, i els posa a entrenar a Andorra. “Jo no busco waterpolistes, busco gladiadors”, els diu. “No sou els més forts, no sou els més tècnics i no sou els més intel·ligents, però almenys els altres s’hi hauran d’esforçar”

Hi vaig anar amb recança de pensar que seria una pel·lícula mes espanyola, però no, tracta el tema del català amb normalitat , com ha de ser, si mes no la versió del cinema Verdi, els jugadors i persones catalanes, parlen en català quan ho fan entre ells , i no hi ha subtítols!!  Gran sorpresa.

El país de l'altra riba - Maite Salord

Ressenya de Internet

Un avió alemany que ve de bombardejar la costa nord d’Àfrica cau a l’Illa de l’Aire, al sud-est de Menorca. Alhora, a la ciutat d’Alger, l’Alfred Gold i el seu net Daniel, jueus que han travessat França fugint dels nazis, obren una sastreria. La visita d’un elegant colon francès, Michel Bisset, que regenta el restaurant més luxós de la capital algeriana, el Cafè de París, els obre una esperança. Al restaurant, el jove Daniel Gold coneix l’Omar, un excombatent de les tropes franceses, i la Isabel, una noia provinent de Fort de l’Eau, població de la badia d’Alger fundada i habitada per menorquins. Cinquanta anys més tard, als carrers de Barcelona, la Marta i la Hanna, inicien una relació amorosa en què pesen els secrets i la memòria familiar de l’una i de l’altra. L’encreuament de les dues històries confegeix un tapís que mostra, entre violents episodis col·lectius, unes vides que s’aferren a l’amor i a la solidaritat.

Interessant, potser l'orientació sexual de la néta no hi pinta molt, però es entretingut i passa una mica per sobre els temes  del segle 20 ,extermini jueus  , independència d'Argèlia, desenvolupament de Menorca..