La veritat sobre la Llum

 

Islàndia, l'ofici de llevadora, un huracà hivernal que s'acosta i una tia-àvia brodadora i filòsofa: són els ingredients d'una novel·la plena de gràcia i llibertat.

La protagonista d'aquesta novel·la ha heretat unes quantes coses de la seva tia-àvia: el nom, la professió de llevadora i una casa plena de papers que amaguen sabers i aforismes transmesos de generació en generació.

Parlen de llevadores que travessen tempestes de neu per acollir nounats, balenes que s'ajuden en els parts, de la superioritat de les ovelles sobre els humans. Del gran viatge de la foscor cap a la llum.

Font: Editor

Mirall Trencat

Esperava mes al principi del llibre, ja que fa uns salts entre capítols inicials que sobta, però es va atenuant al final del llibre, i tot va prenen mes sentit  Potser esperava mes,  es un bon llibre , molt ben escrit. 

 He vist la sèrie  al 3CAT que es va fer el  2002 i em serveix per aclarir mes coses, tot i l'adaptació que en va fer el Benet i Jornet.

A complete unknown

Interessant bioptic dels primers anys de Bob Dylan , ben ambientada, una mica sobreactuat , però m'ha emocionat recordar el ambient folk d'aquells anys.

Balandrau amb neu a la primavera

Amb les grans nevades de finals de març, la pujada amb esquis  al Balandrau un matí de diumenge,  sols pràcticament, era espectacular, la neu gelada estava en el seu punt que agafava be, i a la baixada es va desgelar i estava genial per esquiar. 

La febre d'aigua

Semblava interessant , però moltes pàgines que es fan pesades i no avança massa, no el vaig acabar 

 

Matrix de Lauren Groff

 Molta expectativa amb aquest llibre proposat en el grup de lectura de la Llibreria Ona, i comença molt be el llibre, ambientat en una França medieval i de convents i abadesses i va perdent pistonada...i costa arribar al final del llibre

Paco Ibáñez

En una setmana de diferència he anat al darrer concert del Pco Ibáñez, que amb 90 anys encara esta força en forma tot i la edat:

 i a l'obra de teatre Olympia al Teatre Lliure de Gràcia , que és un homenatge de Carlota Subirós  sobre el disc/ concert del Paco Ibáñez a l'Olympia de Paris de 1969.

Es potser dels cantants que mes concerts he anat, donada la seva dilatada vida professional !! Es un referent de la meva adolescència, i l'obra de la Carlota , per ella també ho va ser i per això aquesta obra de teatre.

El concert va estar molt  be, tot i la seva edat i la pèrdua de memòria recent que denotava fent preguntes als seus col·laboradors , i que feia anar de corcoll els seus músics , va incorporar dos artistes reconeguts com Pep Bou i les seves Bombolles i Pep Pasqual amb els seus sons especials que treure a qualsevol objecte, van arrodonir les cançons de tota la vida del Paco .