dissabte, 14 de maig de 2022

El mon d'ahir - Memòries d'un europeu

M'ha sorprès la autobiografia del Stefan Zweig, desconeixia bastant la seva vida i obra, en aquest llibre fa un repàs del que ha viscut a finals del segle 19 a Viena, i tot el que va viure del segle 20 a Viena i exiliat del nazisme , abans de suïcidar-se al Brasil. 

Amb ganes de llegir novel·les i altres llibres seus!


 Al final de llibre vaig veure el film sobre la darrera part de la seva vida a la pel·lícula Adéu Europa , molt recomanable també per entendre la part final de llibre



dissabte, 30 d’abril de 2022

Sola de Carlota Gurt

La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. Aquesta és la crònica d’una rebel·lió. És la història de la seva solitud impenitent narrada en un compte enrere agònic de 185 dies. Però, què és la solitud? Una realitat objectiva o un estat d’ànim? Una benedicció o una condemna? Potser tot alhora. Però una cosa és segura: de la solitud no en sortim indemnes. Escrita en la característica prosa vivíssima i visual de l’autora, Sola és també el seu esperat debut en el gènere de la novel·la.



dissabte, 26 de març de 2022

Molts i ningú

Amb una evocació vivaç dels seus records familiars, l'autora converteix la narració del seu present, del seu passat i del de la seva família -començant pels besavis- en un autoretrat personal i col·lectiu, i ret un homenatge a la manera d'entendre, construir i viure aquest país de diverses generacions a través de la feina, la política, l'escola, la cultura i la llengua.


diumenge, 30 de gener de 2022

Junil a les terres dels bàrbars

“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim.
Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius.

 

divendres, 28 de gener de 2022

El Buen Patrón

Passable pel·lícula , previsible i exagerada,   per mi un  histriònic Javier Bardem no massa creïble en el seu paper....



dimarts, 18 de gener de 2022

Delicioso

 França, segle XVIII. A les albors de la Revolució Francesa, el prestigi d'una casa noble depèn sobretot de la qualitat de la seva taula. Quan el talentós cuiner Manceron és acomiadat pel Duc de Chamfort, perd el gust per cuinar i decideix tornar a casa al camp. Allà coneix la misteriosa Louise, que li torna la passió per la cuina i l'ajuda a crear el primer restaurant del món.

dijous, 23 de desembre de 2021

L'últim traginer

 Josep M. Espinàs, a traves d'aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l'autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.

Sorprèn molt la falta de esment que els seus companys de viatge , entre ells  en Camilo Jose Cela, i crec recordar que el llibre inicial no es deia així, sinó A peu per el Pallars el la Vall d'Aran:



Aprofito per fer esment del llibre de la Núria Garcia Quera , sobre aquest llibre de viatge del 1956 , que va repetir ella el 2012 , i en va fer un llibre molt interessant:


I segons comenta la Núria, el Camilo Jose Cela , va escriure el llibre mes tard que el Espinàs i se'n va aprofitar de l'edició de ell, per recordar coses al seu llibre, ja que va fer pocs apunts!