Interessant pel·lícula de Paolo Sorrentino sobre una noia d'una bellesa extroridanaria, en el Nàpols de 1950 fins a l'actualitat . Tracta molt be com viu una noia amb aquesta fisonomia i com la ha de gestionar.
Recomano anar al Cinema Texas si esteu a Barcelona , que es l'únic lloc que la veureu en VO i subtítols en Català.
Interessant llibre del viatge del 1937 del Segarra a la Polinèsia fugint de la Catalunya dels anarquistes del 1936 , es remarcable els detalls que explica a nivell de descripcions de llocs, costums , animals i de quina manera ho expressa, amb un llenguatge molt ric i actual.
Crec que es un autor que no l'hem valorat prou, va ser tot una estrella d'autor de peces del teatre dels anys 20 i 30 del segle 20. Tot i que te un gran prestigi .
Sorprenent novel.la de la islandesa Audur AVa Olafsdottir , es entretinguda i interessant, sobretot si has estat a Islàndia..
L’Alba viatja als quatre racons del món estudiant llengües en perill d’extinció. Però quan torna a Islàndia cultiva el seu edèn particular, un jardí atípic per contrarestar la petjada ecològica que deixa, en un sòl on se suposa que no hi ha de créixer res. Com si la desaparició d’una llengua i la de les condicions que fan possible que visquem a la Terra anessin de la mà.
Gran obra de Wajdi Mouawad , que després d'Incendis, que també va representar la Perla 29 , em va deixar un gran record .
Sinopsis,
L'Eitan és un jove de família jueva alemanya que viu a Nova York i que estudia l’ADN humà. Coneix a la Wahida, una jove d’origen àrab que està fent la seva tesi sobre un savi humanista del segle XVI a qui van obligar a convertir-se de l’islam al cristianisme. Tots dos s’enamoren, i l’Eitan haurà d’enfrontar-se a la seva família i confrontar les seves creences religioses. Però quan els dos joves emprenen un viatge a Israel i Cisjordània, l'Eitan és atrapat per un atac terrorista en el pont fronterer d’Allenby que el deixarà en un coma profund. Això obligarà la seva família a viatjar d’Alemanya a Tel-Aviv, on descobriran el seu passat familiar i hauran d’afrontar l’aclaparadora presència de la Wahida, mentre el món esclata en una barreja de creences, ADN humà, religió i atzar.
Tots ells es veuran abocats a travessar la dolorosa frontera entre l’amor familiar i l’odi dels prejudicis, on la violència del món exterior sobrevola la petita vida domèstica i on les generacions es fan miques quan el passat desborda el present.
El narrador d'aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l'Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d'una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l'entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida. La drecera ens descriu un paisatge físic i humà desaparegut, víctima de la pressió urbanística, i reivindica, amb un llenguatge ric i molt lligat al territori, les arrels d'un poble situat entre la terra i el mar i ens ofereix, amb una delicadesa fora del comú, un relat exquisit i subtil sobre el trànsit a la vida adulta.
M' ha recordat salvant el temps una mica Jardí vora al Mar de la Rodoreda.
Repassant la meva biblioteca , vaig topar amb aquest llibre de la Carme Riera del 2009 que no havia llegit . I l'he trobat força discret , es una parodia d' un periodista americà gai que convidat per un polític català a Barcelona per fer una tesis , li passen tots de coses per la ciutat !
