Sidone té més d'un amant

Sorprenent novel.la de Àngel Casas, ben tramada , intrigant i entretinguda. Ens fa entrar al món de la seva infància i joventut a través de la mirada d'un fotògraf de prestigi internacional.Sidonie, la cançó que cantava Brigitte Bardot a la pel·lícula de Louis MalleVie privée, marca el despertar sexual de Max Morrison, el fill d'un músic americà de jazz de pas per Barcelona i una prostituta del barri de Sants, que amb els anys s'ha convertit en un fotògraf de fama mundial. L'escandalós secret que guarda la feina clandestina del seu mentor, Gerard Lambert, fotògraf ..

La Mestra i la Bèstia

 

Retrat d'una mestra durant el franquisme, una mica especial cal dir  i repassant la història de la seva família i la  resistent al franquisme. Ben escrita i interessant.

Miquel Barceló a la Pedrera

Recomanable exposició del Miquel  Barceló, i en especial el vídeo que s'hi projecta per entendre molt millor l'exposició de ceràmica.

Casa en flames

 Distreta comèdia/drama del Dani de la Orden ben feta , i amb un guió consistent . amb bones actuacions de tots els actors principals , en especial la Vilarasau i el Auquer.!!

Com un batec en un micròfon

 

Com un batec en un micròfon explora els mecanismes de la seducció i de l’atracció entre contraris. Amb una llengua precisa i un estil depurat, Clara Queraltó ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador.

el càsting

 Fresca novel.la de Antònia Carré-Pons, escrita en diàlegs directes , sense descripcions, sorprenentment molt entenedor . Tracta de la història de dues dones ja grans que viuen juntes, potser son parella, en la primera part es el dia a dia entre elles ara que son grans i en la segona part del llibre decideixen llogar una habitació en la Barcelona actual, i mostren les  diferents entrevistes a persones que opten a la habitació.

Còrdova a la primavera

 Des de que m'he jubilat , tinc l'opció de poder viatjar fora de temporada, i en aquest cas vaig  anar a Còrdova i Sevilla en ple mes d'abril. Vàrem enganxar els patis oberts de Còrdova, una ciutat preciosa , neta i amable.

També visita obligada ala mesquita en visita nocturna, espectacular.

I de camí a Peñaflor on anem , visitem per fora el castell del poble Almodovar. 

Un hotel a la Costa

 Sorprenent narració de l'experiència de obrir un hotel a Tossa els anys 30 per dos esquerrans anglesos, com d'actual es el que comenta , quines visions tenen del catalans i espanyols, i com varen passar la guerra acollint nens orfes de la guerra.

La dona discreta

 He començat a rellegir llibres de fa temps , i he començat per la Marta Jaén, i realment m'ha agradat, tot i que et perds una mica !

Argument de Internet:

Anna i Júlia, dues germanes nascudes d’una parella humil d’immigrants, fan vides paral·leles fins que les diferències de caràcters i d’ambició les separen bruscament. El buit que s’obre entre totes dues a partir d’aleshores és precisament el que Júlia, la petita, intenta omplir des del llit de l’hospital en què acaba de tenir la primera filla. El record d’Anna li serveix per descabdellar la troca d’una llarga història. L’orgull, l’amor, la llibertat, el dolor i la rebel·lia puntegen un relat, que no és únicament el de les dues germanes, sinó també el de Maria, la mare, que lluita per obrir-se pas lluny dels orígens rurals; el de Cèlia, l’amiga rodamón i benestant que amaga una vida secreta, o el de Remei, la dona silenciosa que ve d’un passat brutal. Les paraules familiars, les veus dels serials radiofònics i els consells de les revistes femenines s’entrelliguen, a La dona discreta, per bastir una viva trama de sentiments i experiències.

Camins de ferradura

El tenia una mica aparcat feia uns mesos, va ser un regal i no li havia fet massa cas , i la veritat es que m'ha sorprès força. Per el argument força interessant, per on passa, les valls del Ripollès, Berguedà  i la Cerdanya i la època, principis de segle 20.

Es la vida de una família que degut a un part múltiple amb la mort de la mare, com s'ha d'espavilar el pare per tirar endavant la família, en les valls pròximes a La Pobla de Lillet, Ripoll i Puigcerdà. Parla de tradicions, oficis i llocs. 

 

Els Encantats -

Crònica d'una separació de parella i el separar-se  del fill temporalment, pel·lícula molt ben feta, promocionant el territori ,la Vall Fosca  ,i enhorabona aquestes directores que ho fan possible !!!

Carmina Burana de la Fura dels Baus

Espectacular i màgica cantata de Carmina Burana per part de la Fura dels Baus al Teatre Tívoli. Jo que la vaig cantar fa anys amb la coral , la teatralització i representació li ha donat molta força i espectacularitat , enhorabona !!

El Mag de Colm Toibin

 Bioptic de la vida novelada de Tomas Mann , entretinguda i clarificadora de certs aspectes de la seva obra

As Bestas

Interessant film gallec , on es mostra les baixeses humanes i  les enveges. Ben feta, cruel i fosca a la vegada !

Cap d'Any a Roma

 Del cap d'any a Roma , m'emporto varies coses positives , sobretot culturals,   la primera les pintures de Raffael , del Vaticà i de la Villa  Farnesina , el triomf de Galatea:

I l'altra a la Villa Borghese, l' estàtua de marbre de Bernini, el rapte de Prosepina: esplèndida:

Lluna Nova - Aki Shimazaki

Resenya Internet :

 En Tetsuo i la Fujiko Nire viuen en una residencia per a gent gran des que, uns anys abans, la Fujiko va començar a mostrar símptomes de la malaltia d’Alzheimer. Van unir els seus destins fa mes de quaranta anys, per mitjà d’un casament arranjat, van fundar una família i han viscut junts una vida tranquil·la. Un matí, en despertar-se, la Fujijko no reconeix el seu marit. Inicialment trasbalsat per la situació, en Tetsuo empren la tasca de tornar a enamorar la dona que ara el pren nomes per un estrany amb qui està promesa. Pero, estranyament, la situació actual de la Fujiko provoca que en Tetsuo descobreixi tota una vida oculta d'ella que canvia la visió que tenia del seu matrimoni.

Ben tractat el tema del Alzheimer i les sorpreses que comporta. 

La Trena

 Llegit primer el llibre, a comentar que es interessant les 3 histories que es trenen per separat  al llarg del llibre i fins quasi al final no s'entrellacen.

Sinopsis de l'obra de teatre:

Aquesta és la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt dispars, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. Són les vides de la Smita, que lluita pel futur de la seva filla en una Índia separada per castes; la Giulia, que afronta la fallida del seu taller familiar a Itàlia; i la Sarah, que veu amenaçada la seva exitosa carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama. Lluiten contra allò que s’espera d’elles, afronten les adversitats amb tenacitat i es determinen a aconseguir el que és essencial per elles. No es coneixen, però les unirà la lluita contra el destí que els havia estat reservat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió. Vides particulars i resistents com els cabells de les dones.

42 segundos

 Critica del Diari ARA , parcial:

42 segundos és un dels pocs exemples de pel·lícules de gestes esportives, potser l’únic, que hi ha al cinema espanyol. Però malgrat que el títol faci referència a la tercera i agònica pròrroga del partit, el cor del film és “com dues persones han d’enfrontar-se als seus problemes interns per solucionar els externs –diu De la Orden– i aquí entrem en la salut mental dels jugadors d’elit, la pressió que es posen i el que hi ha al darrere d’una jugada”. Les abraçades van escasses als vestidors masculins.

En realitat, 42 segundos comença gairebé com una pel·lícula d’entrenament militar perquè el primer que li passa a l’equip, que abans del 1992 estava format essencialment per jugadors catalans, és que la federació els col·loca un entrenador croat amb mà de ferro, Dragan Matutinovic. Ell és qui ajunta "la vella guàrdia catalana amb la nova onada madrilenya”, com diuen a la pel·lícula, i els posa a entrenar a Andorra. “Jo no busco waterpolistes, busco gladiadors”, els diu. “No sou els més forts, no sou els més tècnics i no sou els més intel·ligents, però almenys els altres s’hi hauran d’esforçar”

Hi vaig anar amb recança de pensar que seria una pel·lícula mes espanyola, però no, tracta el tema del català amb normalitat , com ha de ser, si mes no la versió del cinema Verdi, els jugadors i persones catalanes, parlen en català quan ho fan entre ells , i no hi ha subtítols!!  Gran sorpresa.

El país de l'altra riba - Maite Salord

Ressenya de Internet

Un avió alemany que ve de bombardejar la costa nord d’Àfrica cau a l’Illa de l’Aire, al sud-est de Menorca. Alhora, a la ciutat d’Alger, l’Alfred Gold i el seu net Daniel, jueus que han travessat França fugint dels nazis, obren una sastreria. La visita d’un elegant colon francès, Michel Bisset, que regenta el restaurant més luxós de la capital algeriana, el Cafè de París, els obre una esperança. Al restaurant, el jove Daniel Gold coneix l’Omar, un excombatent de les tropes franceses, i la Isabel, una noia provinent de Fort de l’Eau, població de la badia d’Alger fundada i habitada per menorquins. Cinquanta anys més tard, als carrers de Barcelona, la Marta i la Hanna, inicien una relació amorosa en què pesen els secrets i la memòria familiar de l’una i de l’altra. L’encreuament de les dues històries confegeix un tapís que mostra, entre violents episodis col·lectius, unes vides que s’aferren a l’amor i a la solidaritat.

Interessant, potser l'orientació sexual de la néta no hi pinta molt, però es entretingut i passa una mica per sobre els temes  del segle 20 ,extermini jueus  , independència d'Argèlia, desenvolupament de Menorca..

El mon d'ahir - Memòries d'un europeu

M'ha sorprès la autobiografia del Stefan Zweig, desconeixia bastant la seva vida i obra, en aquest llibre fa un repàs del que ha viscut a finals del segle 19 a Viena, i tot el que va viure del segle 20 a Viena i exiliat del nazisme , abans de suïcidar-se al Brasil. 

Amb ganes de llegir novel·les i altres llibres seus!

 Al final de llibre vaig veure el film sobre la darrera part de la seva vida a la pel·lícula Adéu Europa , molt recomanable també per entendre la part final de llibre