![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDaq7lmMy2GvknUspRdgEOt30DXYAk4I58RnbhppFDH22IYT92D3PUXT7aywvPskmPm6VCoQcj_X-hcSGWXDMMrbzCdZfwzvNj4hitgZZqN9NBmYweMDKkj_2TtdvCPJln3lI/s320/esglesia.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVgDJ4oZAghTkV0n01gBYWNUIRAwzoe8eVYm4_1LEqazTTeh7e7ighHC7EdpuaB-hpygwmMIhEmeL0ZNDyMQEyufQOjaryxP7yu8DdwB745URpSxjSo_Vkkf1kjNKmxtCgHw0/s320/pati.jpg)
De l'estada a Torroella aquell cap de setmana ,en tinc un molt bon record. I la data també un xic especial, no ?
Es una llarga història, i fa referència a l'amistat, l'amor, la vida i moltes mes coses...
Una cançó que desconeixia ,que m'agradat molt i l'he cantat aquest estiu a Menorca.
Jo tenia una caseta vora el mar,
jo tenia un jardí florit i un cel de pau,
jo tenia una barca i unes xarxes a la platja
i una dolça matinada al despertar.
Quan vingueren gent de fora, gent del nord,
gent estranya que jugaven amb l'amor,
jo vaig perdre l'alegria i la pau de cada dia
i la cala... que era el meu món.
Ara penso dia i nit en el meu jardí florit
i en la mare que esperava el meu retorn,
i en la platja solitària quan el so de la guitarra
li portava... una cançó.
Fins l'aroma dels meus pins i les flors del meu jardí
tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.
Ja no em queda ni la vela de la barca marinera
ni la cala... que era el meu món.
I que es del J.L. Ortega Monasterio, ex-militar i autor de l'havanera "el meu avi".