Perfectament Imperfecta

Interessant novel.la mig autobiogràfica sobre la dificultat de tenir un fill diferent , amb trets autistes , abordada amb serietat i tocs d'humor a vegades. 

Ha estat enriquidor i alliçonador  llegir-la,  i et sents molt en la pell de la narradora i el que representa aquest tema d'un fill diferent i com la  parella i la família propera ho viu.

Sinopsis de PERFECTAMENT IMPERFECTA

A la Ruth li sembla que per fi té la vida controlada. Una feina fixa i amb cert prestigi com a professora a la universitat, una casa amb jardí com havia volgut de petita, un marit que l’estima i dos fills. Però quan el seu fill de vuit anys comença a patir episodis de psicosi i li detecten trets autistes, tot el que li semblava sòlid s’ensorra. A la vegada, la seva mare, malalta de càncer terminal, decideix casar-se amb un playboy italià i la convida al que a ella li sembla un casament esperpèntic a un glàmping de l’Ametlla de Mar. La seva psicòloga l’anima a anar-hi i li proposa que comenci una llista de coses que aprèn del seu fill. La Ruth, educada per a obeir, seguirà les seves instruccions. El que no sap és que a través d’aquest viatge s’acostarà per fi a la seva mare, es confrontarà amb les decepcions del seu matrimoni, redescobrirà un vell amant, digerirà la realitat del seu fill i, sobretot, desempolsarà memòries oblidades i curarà ferides antigues que li impedien ser qui realment és: una dona forta i imperfectament perfecta.

Mar d'estiu

Crònica de viatges per punts emblemàtics de la mediterrània de Rafael Nadal, molt interessant com, que  i quins lloc explica amb gran detall i amb  moltes ganes de anar-hi.

 

El Carrer de la Xocolata

Molt interessant retrat detallat en molts aspectes des dels anys 50's fins avui de la vida del autor a Gràcia ,i  on m'hi he sentit molt identificat en molts comentaris que fa del dia a dia , des de la època franquista fins avui de Gracia, de Barcelona i dels catalans.

Imagino que la generació del boom dels 60's com jo i anteriors s'hi sentiran molt identificats, i si a sobre ets gracienc o quasi gracienc com jo , encara mes.

A part de ser gracienc ,  coincidim quasi a carrer per carrer  i també els estudis a l'institut i això encara  m'ho ha fet mes pròxim .

 

Carpe Diem

 Divertida novel.la de la Teresa Solana, com sempre entretinguda i sense grans pretensions , l'argument potser massa agafat en pinces,  però divertida.

D'internet:

En aquesta novel·la plena de sorpreses i girs inesperats, els detectius s’incorporaran al Departament de Casos Oberts i hauran d’intentar resoldre quatre assassinats en plena canícula. Són casos complicats perquè els mòbils no estan clars i els assassins no han deixat pistes, i perquè, degut al perfil de les víctimes —un matemàtic que treballa a la UB, una viuda rica que viu a la zona del Turó Park, una metgessa especialitzada en guarir malalts de càncer i un violinista que és membre de l’Orquestra Simfònica del Liceu—,han provocat una caòtica alarma social i les xarxes bullen.

Amb el sentit de l’humor que caracteritza les seves novel·les, Teresa Solana ens ofereix, un cop més, el retrat d’una Barcelona contradictòria i vibrant en la qual les dones, les polítiques feministes i les noves sensibilitats es converteixen en les protagonistes d’aquesta trama.

Sirat

Impactant pel·lícula , molt dura en dos moments sorprenents, i hi ha gent que ha sortit del cinema, a mi em va impressionar força, et quedes clavat a la cadira del cinema , però  vaig aguantar i vaig trobar necessari arribar fins al final. 

La part de festes Rave es un mon que no hi entro, ni acabo d'entendre del tot però no el critico , i la pel·lícula va d'això i mes.. No aventuro mes, la recomano a persones de cors forts !

La Tempestat - Shakespeare - La Perla 29

 Posada en escena impecable, com sempre de La Perla 29, els actors molt be, un text molt ben preparat , però aquest clàssic de Shakespeare no m'ha entrat, no he captat el que sembla que havia de captar . L'argument no l'he acabat d'entendre!!

La Vegetariana

Volia llegir de Han Kang, recent premi Nobel 2024, i la veritat es que m'ha decepcionat una mica, molt obvi i imagino potser que  amb esperit mes oriental , cal entendre el llibre, però no m'ha enganxat gens.

 La vegetariana narra la història d'una dona, la Yeonghye, que per la simple decisió de tornar a menjar carn converteix una vida normal en un malson pertorbador. Narrada a tres veus, explica el despreniment progressiu de la condició humana d'una dona que ha decidit deixar de ser allò que l'obliguen a ser. El lector, com un parent més, assisteix atònit a aquest acte subversiu que fracturarà la vida familiar de la protagonista i transformarà totes les seves relacions en un vòrtex de violència, vergonya i desig.

La Gran Família

Amb ganes de passar-ho tant be com en l'anterior llibre de l'autora , El Càsting, aquest mes autobiogràfic, no m'ha enganxat tant:

D'internet:  El misteri de com dues germanes que creixen juntes esdevenen persones totalment diferents, amb vides que prenen camins separats, però que es tornen a creuar gràcies a una tendresa que no es perd.

La Rateta i la Sió s’han criat en una casa de nines particular: una cansaladeria. Allà s’esquarteren porcs al soterrani, es ven embotit a la planta baixa i es fa vida familiar al primer pis. Entre la botiga i l’obrador, les nenes juguen, s’expliquen històries i es fan la punyeta. També senten la fortor de la sang cada matí i veuen com tota la família s’aboca a la botiga.

Fins que la Rateta fa la revolució: contra la voluntat de tothom, entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom, mentre que la Sió es queda a la botiga. Les dues germanes es retrobaran quan s’enfrontin a la malaltia que pateixen totes les dones de la família.

La Furgo

M'agrada donar suport al cinema català i intento anar a totes les estrenes de cinema en català, però aquesta no m'ha agradat del tot, massa obvi el argument .. previsible. 

L’Ós (Pol López), un home divorciat de 45 anys, viu amb la seva filla de 6 anys en una furgoneta a Barcelona mentre intenta reconstruir la seva vida. Acompanyat per un grup de personatges peculiars, tracta de recuperar estabilitat, però les noces del seu ex el porten al límit. La Furgo és un emotiu drama humà sobre la precarietat, la identitat i la cerca de segones oportunitats.

Al fons de la Vall

Interessant novel.la de Paolo Cognetti qui fa anys vaig llegir el llibre "Otto Montagne", i fa pocs anys amb la pel·lícula que em va agradar força i vaig tenir-lo com un autor a seguir i vaig llegir també abans d'anar al Nepal el seu llibre Sense Fer mai el Cim , que explica un viatge iniciàtic  per el Nepal desconegut refent les passese Peter Matthiessen.

Ressenya:«Cognetti crea himnes meravellosos a la muntanya i la seva gent».Le Monde: 

Al fons de la vall narra la història de dos germans, Alfredo i Luigi, el pare dels quals els va assignar un arbre a cada un quan van néixer: un làrix i un avet. Els dos arbres han crescut en paral·lel a la riba del riu Sesia, tan diferents i a la vegada tan semblants, com un reflex de la relació entre els dos protagonistes, que porten un temps allunyats.

En Luigi, que en trenta-set anys no ha sortit mai de la vall, és el làrix, dur i fràgil alhora. Ell i la Betta es van enamorar mentre es banyaven a les basses del riu, entre els bedolls blancs: ara esperen una nena i a l'aire es respira l'aroma d'un nou començament. Ell acaba d'acceptar una feina com a guarda forestal, ella ve de la ciutat i llegeix a Karen Blixen.

L'Alfredo, el petit dels dos germans, és l'avet: tètric i resistent a les glaçades, inquiet i cercabregues. Per evitar més problemes, va decidir marxar lluny, al Canadà, entre indis tristos i pous de petroli. Però ara que les coses han canviat, ha tornat a la vall per alliberar-se dels lligams que li queden.

Tot i que fins ara només havien compartit una afició autodestructiva a la beguda - un vi blanc, una cervesa, un whisky i una altra ronda al bar on es fan apostes sobre si l'animal que mata als gossos és un llop, un gos rabiós o ves a saber què-, amb la mort del pare hauran de decidir què fer amb la vella casa familiar que han heretat i que s'alça davant els dos arbres.

Amb el el pas àgil i segur i la llengua brillant dels grans autors, Paolo Cognetti ha escrit el seu Nebraska.

La veritat sobre la Llum

 

Islàndia, l'ofici de llevadora, un huracà hivernal que s'acosta i una tia-àvia brodadora i filòsofa: són els ingredients d'una novel·la plena de gràcia i llibertat.

La protagonista d'aquesta novel·la ha heretat unes quantes coses de la seva tia-àvia: el nom, la professió de llevadora i una casa plena de papers que amaguen sabers i aforismes transmesos de generació en generació.

Parlen de llevadores que travessen tempestes de neu per acollir nounats, balenes que s'ajuden en els parts, de la superioritat de les ovelles sobre els humans. Del gran viatge de la foscor cap a la llum.

Font: Editor

Mirall Trencat

Esperava mes al principi del llibre, ja que fa uns salts entre capítols inicials que sobta, però es va atenuant al final del llibre, i tot va prenen mes sentit  Potser esperava mes,  es un bon llibre , molt ben escrit. 

 He vist la sèrie  al 3CAT que es va fer el  2002 i em serveix per aclarir mes coses, tot i l'adaptació que en va fer el Benet i Jornet.

A complete unknown

Interessant bioptic dels primers anys de Bob Dylan , ben ambientada, una mica sobreactuat , però m'ha emocionat recordar el ambient folk d'aquells anys.

Balandrau amb neu a la primavera

Amb les grans nevades de finals de març, la pujada amb esquis  al Balandrau un matí de diumenge,  sols pràcticament, era espectacular, la neu gelada estava en el seu punt que agafava be, i a la baixada es va desgelar i estava genial per esquiar. 

La febre d'aigua

Semblava interessant , però moltes pàgines que es fan pesades i no avança massa, no el vaig acabar 

 

Matrix de Lauren Groff

 Molta expectativa amb aquest llibre proposat en el grup de lectura de la Llibreria Ona, i comença molt be el llibre, ambientat en una França medieval i de convents i abadesses i va perdent pistonada...i costa arribar al final del llibre

Paco Ibáñez

En una setmana de diferència he anat al darrer concert del Pco Ibáñez, que amb 90 anys encara esta força en forma tot i la edat:

 i a l'obra de teatre Olympia al Teatre Lliure de Gràcia , que és un homenatge de Carlota Subirós  sobre el disc/ concert del Paco Ibáñez a l'Olympia de Paris de 1969.

Es potser dels cantants que mes concerts he anat, donada la seva dilatada vida professional !! Es un referent de la meva adolescència, i l'obra de la Carlota , per ella també ho va ser i per això aquesta obra de teatre.

El concert va estar molt  be, tot i la seva edat i la pèrdua de memòria recent que denotava fent preguntes als seus col·laboradors , i que feia anar de corcoll els seus músics , va incorporar dos artistes reconeguts com Pep Bou i les seves Bombolles i Pep Pasqual amb els seus sons especials que treure a qualsevol objecte, van arrodonir les cançons de tota la vida del Paco .

Parthenope

Interessant pel·lícula de Paolo Sorrentino sobre una noia d'una bellesa extroridanaria, en el Nàpols de 1950 fins a l'actualitat . Tracta molt be com viu una noia amb aquesta fisonomia i com la ha de gestionar. 

Crec que esta força ben muntada, tot i que te un parell de sortides de to força italians d'estil napolitans i potser fellinians !

Recomano anar al Cinema Texas si esteu a Barcelona , que es l'únic lloc que la veureu en VO i subtítols en Català.