dimecres, 20 de gener del 2010

A serious Man

No tenia la intenció d'anar-la veure, volia veure How About You, però a darrera hora el meu germà ha volgut canviar de peli, i hem anat a veure la dels Cohen A serious Man (sense cap referencia previa, val a dir!). Una decepcio, ja no vaig veure la darrera de ells , No Country for old man , amb el Bardem, perquè no me la varen recomanar molt.

I ara acabo de tornar dels Verdi , de veure aquesta darrera pelicula dels Cohen, i haig de dir que es massa histrònica, ironitza i critica molt la vida dels jueus (ens cau potser una mica lluny a nosaltres qu evenim d'una educació catolica) , i a sobre esta sobre-ambientada als anys 50...i amb un tipus bastant borde, tirant a imbècil...

Bè, no m'enrrollo massa ja que no s'ho val : categoria que assigno a la pelicula : prescindible

M'ha quedat pendent How abot you, que si que tinc bones referències !!

dilluns, 18 de gener del 2010

Aristides Maillol

Aquest diumenge plujòs he anat amb una parella d'amics francesos a veure l'exposició de la Pedrera sobre l'obra de Aristides Maillol , meravellosa , recomanable , ben feta .

I no us perdeu el documental de l'any 1943 sobre ell, encara en vida al poble de Banyuls , senzillament encantador.

dimecres, 13 de gener del 2010

Quelque Chose à te dire

A aquesta pelicula francesa Quelque Chose à te dire varem anar-hi no massa convençuts, sols perque les pelis francesses ens agraden, i si a sobre hi surt la Charlotte Rampling, millor, i això que el títol espanyol no era molt atraient.

Dons bé, ens va sorprendre molt , la trama es entretinguda, hi ha moltes coincidencies imbersemblants , però queden molt bé , enhorabona !!

I els actors molt bé ,la Charlotte fenomenal , i els altres fan molt bé el seu paper.

Una peli que classifico com a bona

diumenge, 10 de gener del 2010

Nova York

He passat el cap d'any a Nova York , i volia expresar el que ha representat per a mi anar a una ciutat com NY.

Tothom, o quasi tothom, en surt meravellat d'ella , de lo cosmopolita que és , de lo interessant que és, etc. etc etc.









ç



Bé , des de la meva prespectiva , de estar de tornada de quasi tot, haig de dir , que si , que m'ha agradat, és una ciutat interessant, amb grans edificis, amb grans museus (collons quants Picassos, Miró, Cezanne,etc té el MOMA) , amb grans botigues... , però... he tornat amb la sensació de haver estat a can mister dollar, que allà el diner ho mou tot , .. que constantment has d'estar gastant, que tot es paga, que sempre has de donar propines i si no se l'es cobren , que mengen fatal, i que fot un fred que pela, etc.

Au..., ja m'he desfogat i ho he deixat escrit..

dissabte, 2 de gener del 2010

Repte blocaire 2010

Em marco un repte per aquest 2010, i és el de publicar en aquest bloc, tota l'activitat cultural que vagi fent o assistint ..., és a dir pelicules, llibres, obres de teatre, exposicions ., etc .., amb una petita ressenya ..

Ho aconseguiré? Ho veurem a finals d'any !!

dijous, 25 de setembre del 2008

Mercè 2008

Dues imatges de la meva participació a les festes de la cuitat !

Al correfoc, m'agrado molt el foc, la olor a cremat, les espurnes , el fum.. som primitius no ?
















I als castellers , ja m' agradaria participar-hi, però de moment m'agrada molt mes veure-ho des de fora! Es d'una plasticitat , coordinació, força que em meravella cada cop que els veig!


dijous, 24 de juliol del 2008

Al Bassas

I al marxar també ho has fet com un senyor , i amb el núvol blanc has deixat escrit tot un testament .


Un núvol blanc
Lluís Llach

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...