Tot Ocells

Gran obra de Wajdi Mouawad , que després d'Incendis, que també va representar la Perla 29 ,  em va deixar un gran record .  

Sinopsis,

 L'Eitan és un jove de família jueva alemanya que viu a Nova York i que estudia l’ADN humà. Coneix a la Wahida, una jove d’origen àrab que està fent la seva tesi sobre un savi humanista del segle XVI a qui van obligar a convertir-se de l’islam al cristianisme. Tots dos s’enamoren, i l’Eitan haurà d’enfrontar-se a la seva família i confrontar les seves creences religioses. Però quan els dos joves emprenen un viatge a Israel i Cisjordània, l'Eitan és atrapat per un atac terrorista en el pont fronterer d’Allenby que el deixarà en un coma profund. Això obligarà la seva família a viatjar d’Alemanya a Tel-Aviv, on descobriran el seu passat familiar i hauran d’afrontar l’aclaparadora presència de la Wahida, mentre el món esclata en una barreja de creences, ADN humà, religió i atzar.

Tots ells es veuran abocats a travessar la dolorosa frontera entre l’amor familiar i l’odi dels prejudicis, on la violència del món exterior sobrevola la petita vida domèstica i on les generacions es fan miques quan el passat desborda el present.

La drecera

 El narrador d'aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l'Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d'una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l'entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida. La drecera ens descriu un paisatge físic i humà desaparegut, víctima de la pressió urbanística, i reivindica, amb un llenguatge ric i molt lligat al territori, les arrels d'un poble situat entre la terra i el mar i ens ofereix, amb una delicadesa fora del comú, un relat exquisit i subtil sobre el trànsit a la vida adulta.

M' ha recordat salvant el temps una mica Jardí vora al Mar de la Rodoreda.

Amb ulls americans

 Repassant la meva biblioteca , vaig topar amb aquest llibre de la Carme Riera del 2009 que no havia llegit  . I l'he trobat força  discret , es una parodia d' un periodista americà  gai que convidat per un polític català a Barcelona per fer una tesis , li passen tots de coses per la ciutat !

 

El viento conoce mi nombre

 

Crec que no dels millors llibres de la Isabel Allende,  Narra la història entrecreuada de un nen jueu que envien  a Anglaterra durant la Guerra, i el d'una nena cega Salvadorenya actual , immigrada als USA , i les gestions per poder normalitzar es seu estatus a Amèrica.., 

Sidone té més d'un amant

Sorprenent novel.la de Àngel Casas, ben tramada , intrigant i entretinguda. Ens fa entrar al món de la seva infància i joventut a través de la mirada d'un fotògraf de prestigi internacional.Sidonie, la cançó que cantava Brigitte Bardot a la pel·lícula de Louis MalleVie privée, marca el despertar sexual de Max Morrison, el fill d'un músic americà de jazz de pas per Barcelona i una prostituta del barri de Sants, que amb els anys s'ha convertit en un fotògraf de fama mundial. L'escandalós secret que guarda la feina clandestina del seu mentor, Gerard Lambert, fotògraf ..

La Mestra i la Bèstia

 

Retrat d'una mestra durant el franquisme, una mica especial cal dir  i repassant la història de la seva família i la  resistent al franquisme. Ben escrita i interessant.

Baumgartner

 En Paul Auster té un gran domini de  l’ofici, al llibre el salva com està escrit més que l’argument ! Barreja vellesa,  decadència i records !