Ja fa uns 14 anys , mes o menys, que he anat "abandonant" el vici de fumar, a temporades ha estat total , i d'altres he anat fumant poc, progressivament una mica mes, molt,massa i després un altre "sant tornemi" a deixar-ho.La veritat es que per mi es tant fàcil com ho deixo uns mesos , màxim un any, com fàcil hi torno com un imbècil. Però collons a vegades senta de nassos una bona cigarreta!!!. I normalment son les que fumes quan en fumes molt poques.
Ara després de quasi nou mesos de no fumar gens, aquestes festes i ara aquest gener, n'estic fumant alguns (4 o 5 a la setmana) i per que son de gorra, quan enganxo algú conegut que fuma. A vegades es com una obsessió fumar-ne un i es un xic estressant, que si no estaria molt be que sols fumes uns quants a la setmana!!
Entenc que la solució final es deixar-ho, però sempre m'he preguntat i pregunto a la humanitat, com es que sabent que fumar ens fa mal, seguint fent-ho. Jo crec que es una via d'escapament per matar l'ansietat davant d'una vida un xic dura de suportar dia a dia. Contradictori
1 comentari:
La de la foto és l'estanquera que et ven el tabac? ;-)
Publica un comentari a l'entrada