dissabte, 24 de març de 2012

Al meu pare

Damunt de tu només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca.

Tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.

Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me com un llir
a tu, perquè la meva vida
s’anés marcint sobre el teu pit.
I no saber mai més la nit
que al teu costat fóra esvaïda.

Josep Janes - Combat del somni

Cap comentari: