Josep M. Espinàs, a traves d'aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l'autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.
Sorprèn molt la falta de esment que els seus companys de viatge , entre ells en Camilo Jose Cela, i crec recordar que el llibre inicial no es deia així, sinó A peu per el Pallars el la Vall d'Aran:
I segons comenta la Núria, el Camilo Jose Cela , va escriure el llibre mes tard que el Espinàs i se'n va aprofitar de l'edició de ell, per recordar coses al seu llibre, ja que va fer pocs apunts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada