Esqui de muntanya a la Vall de Boi

Feia setmanes que hi estava pensant, ja tenia ganes de fugir ala muntanya, a respirar tranquil·litat, naturalesa en estat pur. I finalment aquest cap de setmana, tot i la poca neu per pujar amb esquis al refugi Ventosa i Calvell, i la previsió de nevades i pluges, varem anar a la Vall de Boi, cap l'estany Negre .

La sorpresa es que nevar, va nevar. El sol el vàrem veure poc, però també de retruc molt poca gent. I la nevada ens va permetre pujar amb els esquis als peus, tot i la poca neu que hi havia. Vàrem rascar una mica les pells i els esquis, però la pujada fou força agradable i reconfortant.

Us mostro una imatge com irreal, del moment que varem veure una mica el sol sobre el pic de Contraig.

A proposit de Un Buda

Ahir vaig anar als Verdi a veure Un buda, una peli.lcula argentina que em va agradar molt i que deixa molt ben parat tot el món místic que envolta el budisme. Vaja , que si tot es com a la peli, jo demà m'apunto anar a viure en una comunitat budista.

Sempre he pensat que la trobada interior d'un mateix es una gran fita, que tots ens agradaria en un moment o altre de la nostra vida hi arribarem, per diferents camins, ja sigui per la meditació budista, cristiana, musulmana o una pròpia.

I també el retirar-se "temporalment " a una vida mes tranquil.la de meditació sembla força interessant, i en el meu cas m'agradaria fer-ho sol, no en comunitat, però be , en la varietat esta la riquesa de la humanitat.

Be, i sobre la pel.licula, us comento que va sobre la vida de dos germans que en la seva infància pateixen un trauma personal intens , i mostra com al cap dels anys quin camí ha seguit cada germà per sobreviure en un mon cruel.


Us recomano que la veieu si podeu, us agradarà.

Exposició Pere Casaldàliga

Si teniu un moment us recomano que aneu a la nova sala Cotxera del Palau Robert a veure aquesta petita exposició sobre Pere Casaldaliga.

Ja nomes entrar veus que com a persona, com a bisbe va d'un altre estil. No te res a veure amb cristians o no, te a veure amb la gent senzilla, amb els mes desvalguts , amb qui te necessitat .

A l'amic voluntariament absent

Feia un temps que no ens veiem, la vida ens havia separat, però no per això l'amistat havia minvat. Si mes no havia quedat en un calaix, que sempre l'hauríem pogut tornar a obrir, però ahir malauradament ens has deixat voluntàriament i ja no hi haurà la possibilitat de fer-ho

M'ha agafat a molt contrapèl el teu acte ,i no em puc imaginar el que un pot pensar per arribar a aquest extrem, però així ha estat i res puc fer per redreçar-lo, sols recordar-te, i es el que vull fer des d'aquí, de la època dels estudis a la universitat, de les hores viscudes estudiant, de les moltes nits de gresca i festes amb musica del Rod Stewart, així com la Walk on the wild side del Lou Reed com a darrera musica que ens posaven quan tancaven a altes hores del mati el Karma entre d'altres, de festes de carnestoltes, de viatges, d'esquiades i moltes altres coses que de cop i volta m'han vingut a la ment aquestes darreres 24 hores.

El teu record, Luis , m'acompanyarà sempre

Deixar de fumar

Ja fa uns 14 anys , mes o menys, que he anat "abandonant" el vici de fumar, a temporades ha estat total , i d'altres he anat fumant poc, progressivament una mica mes, molt,massa i després un altre "sant tornemi" a deixar-ho.

La veritat es que per mi es tant fàcil com ho deixo uns mesos , màxim un any, com fàcil hi torno com un imbècil. Però collons a vegades senta de nassos una bona cigarreta!!!. I normalment son les que fumes quan en fumes molt poques.

Ara després de quasi nou mesos de no fumar gens, aquestes festes i ara aquest gener, n'estic fumant alguns (4 o 5 a la setmana) i per que son de gorra, quan enganxo algú conegut que fuma. A vegades es com una obsessió fumar-ne un i es un xic estressant, que si no estaria molt be que sols fumes uns quants a la setmana!!

Entenc que la solució final es deixar-ho, però sempre m'he preguntat i pregunto a la humanitat, com es que sabent que fumar ens fa mal, seguint fent-ho. Jo crec que es una via d'escapament per matar l'ansietat davant d'una vida un xic dura de suportar dia a dia. Contradictori

Tranuits amb Lluís LLach

La setmana passada vaig anar a veure al Lluís Llach i l'espectacle Tranuites , on el Lluis Darnes escenifica a manera de circ les cançons del Lluís Llach, amb un estil un xic Fellinià, barroc.

Em va agradar moltíssim, encara que en el meu cas es fàcil si hi ha música del Llach, però es que l'escenografia també acompanyava molt. Es molt recomanable si t'agrada el Llach, ja que es potser dels darrers espectacles que ens brindi, si es cert que finalment es retira.

Us enllaço la informació que va donar TV3 de l'espectacle l Tranuites Circus.

Anunci Barça i Unicef

Us adjunto l' anunci que ahir es va emetre a 140 televisions de tot el mon. Realment impacte força , i com han enfocat la campanya. Felicitats al Barça



Es el primer cop que adjunto un video de youtube, espero que us funcioni.